I Rawls ens va servir uns gintònics a la discoteca

I Rawls ens va servir uns gintònics a la discoteca

Sabeu aquelles nits per les quals no dónes ni dos duros i que acaben esdevenint entranyables?

El Prat de Llobregat. Quatre de la matinada i ja tanca el darrer bar de la ciutat. Per tal de fer fora la gent, regalen entrades per entrar gratuïtament a l’única discoteca de la ciutat. Malgrat voler marxar cap a casa, un grup d’energúmens als quals anomeno amics em van incitar a seguir-los a la discoteca. Jo, pobre de mi, em vaig deixar portar.

Un cop arribats al local, ens vam adonar que pràcticament no hi havia ningú. Tanmateix, la rauxa no minvava, i ja em vaig adonar que la cosa se n’anava de mare quan un dels meus amics va convidar tot el grup a gintònics pagant amb targeta de crèdit (nota mental: no paguis mai en una discoteca amb targeta de crèdit, si aquest moment arriba és possible que te n’acabis penedint). Una estona més tard, un altre molt bon amic meu, combinat en mà, va començar a discutir amb mi sobre un d’aquells temes que només poden sorgir quan tens un gintònic a la mà dins d’un local sorollós: és la llibertat allò que fonamenta la justícia? O ho és, en canvi, la igualtat? Ja us ho podeu imaginar: dos paios, a altes hores de la matinada, parlant sobre un tema com aquest a crits dins d’una discoteca. I quin interès té això, us preguntareu. A nivell personal, simplement intentar respondre les qüestions que van sorgir durant el debat i que eren francament difícils de resoldre en aquelles circumstàncies. A nivell col·lectiu, us ho deixo decidir a vosaltres al final de l’article.

Seguir llegint a Finestra d’Oportunitat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Sergi Morales-Gálvez | Funciona amb WordPress | Disseny web: ConsulTIC.cat