Per què li diuen «imposició» quan volen dir «política lingüística»?

Per què li diuen «imposició» quan volen dir «política lingüística»?

Darrerament, les llengües han tornat a aparèixer d’una manera destacada al debat públic a l’Estat espanyol. El 2 de juny del 2018 una manifestació de milers de persones (convocades per diverses entitats, entre elles els principals partits nacionalistes espanyols) protestaven contra la política lingüística del govern navarrès i la seva “imposició” de l’eusquera. Poc després de constituït el govern Torra, apareixia a la premsa que la nova Consellera de Cultura de la Generalitat, Laura Borràs, havia signat el manifest Koiné i que havia declarat que, malgrat el seu afecte personal pel castellà, considerava que a Catalunya és una “llengua d’imposició”.

Tanmateix, a qualsevol democràcia moderna, debatre sobre polítiques públiques en termes d’imposició és una trampa. Tots els Estats, inclosos els democràtics, “imposen” coses, des de la velocitat màxima a la que circulem a les carreteres fins a quins aliments es poden comprar i vendre, passant per quins impostos hem de pagar la ciutadania per a sufragar totes aquestes “imposicions”.

Seguir llegint a Pensem.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Sergi Morales-Gálvez | Funciona amb WordPress | Disseny web: ConsulTIC.cat