Successions, un impost de justícia

Successions, un impost de justícia

La reforma fiscal acordada entre el Govern català (ERC i JxCat) i els comuns ha obert la caixa dels trons ideològics al nostre país. Opinions diverses sobre les conseqüències d’aquest increment fiscal als que més tenen o, sobretot, la conveniència que pugui existir un impost com el de successions (o herències) van protagonitzar el debat públic quan es va fer públic l’acord i, amb molta probabilitat, ho tornaran a fer durant la tramitació parlamentària dels pressupostos.

Dels debats sorgits arran de la proposta de reforma fiscal, em semblen realment rellevants algunes de les reflexions que s’han fet des de l’òrbita de la dreta al voltant de l’impost de successions o, com ells l’anomenen, l’impost de la mort. La seva idea central és que l’impost de successions és inherentment injust per dos motius interrelacionats.

D’una banda, perquè fa tributar sobre béns que ja han tributat prèviament. Pagar dues vegades pel mateix, argumenten, és injustificable. D’altra banda, exposen que aquesta doble tributació es fa sobre un patrimoni aconseguit després de tota una vida acumulant béns a través del propi esforç i treball. Això, ens diuen, no és moralment acceptable.

Davant d’aquests arguments, vull defensar que aquestes dues afirmacions són errònies. Utilitzant les eines que ens dona la filosofia política i usant les dades existents, refutaré ambdues idees i defensaré, com han fet molts teòrics durant segles -i entre ells, molts liberals-, la necessitat d’un impost de successions, si un vol viure en una societat compromesa amb un mínim sentit de la justícia.

Pots continuar llegint al Nació Digital.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Sergi Morales-Gálvez | Funciona amb WordPress | Disseny web: ConsulTIC.cat