Contra el privilegi monolingüe, convivència multilingüe

Contra el privilegi monolingüe, convivència multilingüe

L’aprovació de la darrera llei d’educació a nivell estatal, amb les subsegüents proclames sobre la suposada extinció del castellà a Catalunya, o la qüestió de la presència del català a les aules universitàries han estat dues controvèrsies, entre d’altres, que han situat de nou la qüestió de la llengua al centre del debat polític.

Moltes d’aquestes discussions es tenen, sovint, des d’un punt de vista eticopolític. Dins la varietat de valors i principis en disputa, em sembla que hi ha una cosa que molta gent de sensibilitats molt diverses podem estar d’acord en rebutjar: els privilegis lingüístics. És a dir, l’existència de certes prerrogatives en matèria lingüística que no són gaudides de manera igual per tothom. En aquest cas, el privilegi de poder ser monolingüe en una societat lingüísticament diversa.

Que una societat lingüísticament diversa es vegi obligada a garantir que alguns individus podran fer vida sabent únicament una llengua ho trobo, en efecte, un privilegi. Aquesta valoració recolza en dos principis. Primer, el principi de reciprocitat lingüística. Segon, el principi de no-dominació.

Pots continuar llegint al diari Ara.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Sergi Morales-Gálvez | Funciona amb WordPress | Disseny web: ConsulTIC.cat